29/10/09

TOT FOS COM NEU

No tornarà la calma a la nit blanca,
la pau comença per un mateix,
et duu llum quan en fosques reflecteix
i acull la melangia que t'entrebanca.

Soscavada estabilitat d'oracle
és aquell dubte que amb tu envelleix
i l'ànim astorat ja no et segueix
adés, piadosament ja vas ranca.

Ressò d'uns mots intercalats, engir
de la vera creu d'estels i ametistes,
al seu peu els dolors s'han dividit.

L'equilibri del cos és encongit
en el mirall del llac on l'entrevistes,
son flocs d'alè de neu, tot espargit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada