No em motiva la solitud aspriva
aquesta inanitat que em nega amb plors,
per escorcollar els pètals de les flors
i la fragància figurativa.
No, no, jo cerco el que endins fa escatida,
recerco com apaivagar els dolors
poder anul·lar-ne els planys ensordidors
i guarnir amb perfums l'ànima escarida.
Perquè, si no, son la rosa i els clavells
d'una bonica i escaient garlanda
prop la llosa, amb claus rovellats i vells?
L'aire escampa aroma al nas i clatell,
la papallona li fa una comanda:
enfilar rams, fins el cel, com castells…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada