Dotzenes de clavells, al llarg dels dotze anys
junt a tu, sota el sol, vents, pluja o neus,
departint en companyia amb els Deus,
dotze rams roigs de clavells, gladiols blancs.
Marcits ja, capcinegen atorgant
fulla i fulla, espargint-les pels conreus
amb fretura, cercaran humits freus;
frement llenyoses, la brasa esperant.
El perfum fou esvanit, d'una manera
que, omplint la meva cambra cada nit,
duia anhels de la comesa primavera.
Retornen vivències a despit
i sense embolcalls de l'ànima teva;
jo, amb cota de flors, ara és desprofit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada