Cuc de seda

Son uns ulls, que m’enfoquen de retruc,
de cop em sento nua, com un cuc
d’alleugerida, ni roba ni bolquers
d’amunt l’esquena, d’aquest cos tant nu
ells s’endinsen per la pell, fins, lleugers,
esdevinc baldera i el meu mot mut,
mon pit batega fort cercant un xal
amb esquerida i tremolosa carn.

La nuesa, no em capfica ni l’engany,
temo que pugui descobrir el meu cant
trist, embriac endins d’un ser tant sol
que es debat pel dubte d’estimar tant,
malgrat el gir foll del meu gira-sol
m’abillo de flors, prendré el bell amant,
anant contra el temps: l’encís d’un nadó
fruiré almenys si n’allunyo la tristor.

Rumbeja l’eufòria, una remor
m’abasta fins el temple interior,
el transmet el caliu de la mirada,
fins la dermis fluctua l’abandó,
deixondint la ment, de bell nou treballa,
he desfet el cuir, veig nou horitzó,
distens, sublim, la nuesa ell esmena,
prènsil m’ha encerclat en capoll de seda.