29/10/09

FINS A MONTSERRAT

Allí, dintre el vaivé dels hospitals,
pelegrinant per esvanir el dolor,
Montserrat fou l'enigma acollidor;
si, allí, prompte es pot guarir d'estralls.

Amb sant Joan Bosco, som combregants,
entre lliris blancs, roses de color,
sorprès pel silenciós recambró,
atent a les formes dels sants trials.

De genolls, i la faç inanimada,
resos desglossats, minsos i amb anhel,
la salut torna a ser desmillorada.

Sens remor, un murmuri, un recel,
son melodies per àngels cantada;
tornem a casa,… i d'allí al cel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada