Allí, dintre el vaivé dels hospitals,
pelegrinant per esvanir el dolor,
Montserrat fou l'enigma acollidor;
si, allí, prompte es pot guarir d'estralls.
Amb sant Joan Bosco, som combregants,
entre lliris blancs, roses de color,
sorprès pel silenciós recambró,
atent a les formes dels sants trials.
De genolls, i la faç inanimada,
resos desglossats, minsos i amb anhel,
la salut torna a ser desmillorada.
Sens remor, un murmuri, un recel,
son melodies per àngels cantada;
tornem a casa,… i d'allí al cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada