Pedra de llum ets tu el meu emblema,
aquest bri de lluna és mou constantment
porta el ritme del cor i amb ell batega
s’infiltra a la sang ple d’enardiment.
Esdevenen junts essencials dilemes,
la dèria d’aquest encegament
redreça la pensa quan ensopega,
amansint l’enfurit comportament.
Com peix sense aigua, soc eixarreïda,
i em desvetlla un desig embalumat
romanc sospesa quan es consolida,
Tot aquell mateix foc acumulat;
Canto amb cobdícia persuasiva,
davall llum viva de pedra lunar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada