Illa de llum

Pel damunt dels tendals la lluna, mostrava
besllums d’aquell raig que l’aigua esmuny;
majestuosa mar mediterrània,
la mitja nit d’oracles em consum.


Adés vulnera la serenor emprada,
fraternitza envers rituals profunds
llenguatge o instrument per la mirada
que encén i atia un foc moribund.


Eclipsa els ulls l’enyor d’un privilegi
i un clapoteig gelat del seny nafrat,
s’abrusa en principi cap a on tendeixi.


I es metamorfosa en lluminària,
pero allí radica un ritu assenyat;
Miro el mar i esdevé causa guanyada