Dins la fosca boirassa sovint passes
amor com un fort vent retardat,
ràpid, ni fas niu ni la llavor escampes
ni arreles absort per la integritat.
En un tu tot sol absolut descanses
amb un tots dos, mancaria llibertat,
seguint el teu mític instint, enllaces
mig amor, mig consirós, mig callat.
L’hora mai es prou galana i et puny
tan si es mati o tarda mai es encertada
i amb el frec de l’abraçada s’esmuny.
Seguiré un nou instint esperançada,
la fervorosa mirada m’acull
i amb la ma entrellaçada, soc amada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada