Mirades

S’està a l’aguait d’uns ulls, si predominen
s’empassarà el mirar fins tocar fons
i els ulls amb els ulls, el repte confons,
i sons ells que amb ells sense esforç somien.


Obren un diàleg i amb goig s’inspiren,
aquella mirada els mena a les fonts,
s’esberlen per dins, s’emplenen de flors;
Boci de cos on els ulls romanien.


Un xic distrets veien passar la vida,
captius per sempre més d’aquell mirar
en mans de la llum, destí sense mida.


Ni blaus ni verds ni fosc, entretinguda
serà la llum que predominarà
allà endins que pels dos es retinguda.