Premis

 
 
 
 

Illa de llum

Pel damunt dels tendals la lluna, mostrava
besllums d’aquell raig que l’aigua esmuny;
majestuosa mar mediterrània,
la mitja nit d’oracles em consum.


Adés vulnera la serenor emprada,
fraternitza envers rituals profunds
llenguatge o instrument per la mirada
que encén i atia un foc moribund.


Eclipsa els ulls l’enyor d’un privilegi
i un clapoteig gelat del seny nafrat,
s’abrusa en principi cap a on tendeixi.


I es metamorfosa en lluminària,
pero allí radica un ritu assenyat;
Miro el mar i esdevé causa guanyada

Integrat

Dins la fosca boirassa sovint passes
amor com un fort vent retardat,
ràpid, ni fas niu ni la llavor escampes
ni arreles absort per la integritat.


En un tu tot sol absolut descanses
amb un tots dos, mancaria llibertat,
seguint el teu mític instint, enllaces
mig amor, mig consirós, mig callat.


L’hora mai es prou galana i et puny
tan si es mati o tarda mai es encertada
i amb el frec de l’abraçada s’esmuny.


Seguiré un nou instint esperançada,
la fervorosa mirada m’acull
i amb la ma entrellaçada, soc amada.

LES SIS DE LA TARDA

La solitud sofrint frena el repòs,
l’harmonia d’una nit argentada,
la placidesa dels colors de l’alba,
l’han transformat vils ciselledors.


S’esvaneixen espills d’aquells retorns
difuminen la imatge tan preuada
amenaça d’eterna nit d’esolada,
aus d’ala lesa pels depredadors.


Navegant com branca a la deriva,
com estrella unida a la nuvolada
m’endinso per l’espai mig fugitiva.


Seguint la corba indefensa faig via
anuncio el meu pas esperançada
abastant fins allà on el sol arriba.

Mirades

S’està a l’aguait d’uns ulls, si predominen
s’empassarà el mirar fins tocar fons
i els ulls amb els ulls, el repte confons,
i sons ells que amb ells sense esforç somien.


Obren un diàleg i amb goig s’inspiren,
aquella mirada els mena a les fonts,
s’esberlen per dins, s’emplenen de flors;
Boci de cos on els ulls romanien.


Un xic distrets veien passar la vida,
captius per sempre més d’aquell mirar
en mans de la llum, destí sense mida.


Ni blaus ni verds ni fosc, entretinguda
serà la llum que predominarà
allà endins que pels dos es retinguda.

Pedra de lluna

Pedra de llum ets tu el meu emblema,
aquest bri de lluna és mou constantment
porta el ritme del cor i amb ell batega
s’infiltra a la sang ple d’enardiment.


Esdevenen junts essencials dilemes,
la dèria d’aquest encegament
redreça la pensa quan ensopega,
amansint l’enfurit comportament.


Com peix sense aigua, soc eixarreïda,
i em desvetlla un desig embalumat
romanc sospesa quan es consolida,


Tot aquell mateix foc acumulat;
Canto amb cobdícia persuasiva,
davall llum viva de pedra lunar.

Dia de Tots Sants (A l'Absent)

En trepitjar el sòl del cementiri,
sentí la fredor de llosa,
aquell tros de paret blanca
que cobríem de flors
i resguarda les despulles del teu cos;
no em seduïa a emocionar-me,
no transparentava el teu esguard,
no em recordava l'avantpassat,
ni em duia vivències,
tanmateix, jo n'estic curulla
perquè en tinc el cor ple.


L'oreig remorós del cim dels xiprers
si que em duia el so del batec del teu cor
i en una estrella llunyana
refulgia la llum dels teus ulls...
mirant-me. Tu no ets encerclat pel mur,
jo no et faig d'aquesta terra
freda, dura, aspre,
tu ets subtil, lleu brisa lluminosa
que s'enlaira, floc de neu
que reposa en una boira petita
i blanca que corre vers Déu,
com l'escuma de l'onada
a mercè de l'aire, prop del raig de sol,
prop del raig de lluna, que puja i baixa
i m'envolta i m'abraça,
que s'apropa, que s'escapa i retorna
i em dona confiança.
Allí estàs tu sòl,
allí t'endevino esperant-me.